
El lloguer de temporada és tendència: des de la publicació de la Nova Llei d'Habitatge, són molts els propietaris que ofereixen els seus habitatges així.
D'acord amb dades d'Idealista, el lloguer de temporada va experimentar un creixement interanual del 55% (2024) mentre va caure un 17% el de vivenda habitual.
A què es deu el canvi?
La situació respon, entre altres coses, que s'hagi regulat la renda mensual màxima que els propietaris poden demanar al mercat d'habitatge habitual.
Per als llogaters ha suposat una quantitat menor d'immobles entre els quals escollir, ja que els tenidors prefereixen oferir contractes d'habitatge no habitual.
Què cal saber?
En aquest article, t'expliquem què és el lloguer de temporada, com funciona i quines en són les principals característiques perquè no el confonguis amb el tradicional.
El lloguer de temporada és un tipus d'arrendament en què l'inquilí utilitza l'immoble de forma transitòria, perquè la casa no és el seu habitatge habitual.
Les persones que necessiten un immoble de temporada l'ocupen per un temps limitat, sovint inferior a un any, degut a alguna circumstància.
Alguns motius que ho justifica són:
En tots els casos anteriors, el més probable és que els llogaters ja disposin d'un habitatge habitual i, tanmateix, en necessitin un altre excepcionalment.
D'aquesta manera, el concepte temporada és confús, ja que no restringeix l'arrendament de l'habitatge a un fi de vacances, sinó que va més enllà.
A diferència d'un immoble ofert en lloguer temporal, un habitatge habitual pretén que la persona satisfaci la necessitat de tenir un estatge .
La definició dels conceptes d'habitatge de temporada i habitual està recollida a la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) als articles 2 i 3.1.
Es considera arrendament d'habitatge (habitatge habitual) aquell arrendament que recau sobre una edificació habitable la destinació primordial del qual sigui satisfer la necessitat permanent d'habitatge de l'arrendatari.
Article 2 de la LAU
Es considera arrendament per a ús diferent del d'habitatge (el no habitual) aquell arrendament que, recaient sobre una edificació, tingui com a destinació primordial una de diferent de l'establert a l'article anterior.
Article 3.1 de la LAU
Per tant, queda manifesta la diferencial entre tots dos tipus de lloguer: l'habitatge habitual constituirà l'estada o residència permanent de l'inquilí.
El lloguer de temporada, malgrat que no figuri al contracte, és estacional mentre que l'ús respon a una circumstància transitòria de l'inquilí.
Els arrendataris ja disposen d'una casa que satisfà la necessitat de tenir una casa o habitatge habitual, cosa que justifica el tipus de contracte.
L'import de la renda pot obeir a l'estacionalitat , sobretot si es tracta d'una casa de lloguer turístic, la renda de la qual augmenta amb la demanda.
Generalment, els habitatges de temporada ja estan equipats perquè els llogaters puguin utilitzar-los immediatament després del lliurament o signatura del contracte.
El lloguer de temporada és el descrit anteriorment, el mateix en què l'immoble és ocupat de manera transitòria per una circumstància de l'inquilí.
La principal diferència entre el lloguer de temporada i el turístic és que al segon es presten serveis complementaris , com la neteja.
El lloguer de temporada és legal i està reconegut per la legislació espanyola, però es podria declarar la nul·litat del contracte si se'n fa un ús fraudulent.
Si la propietat conegués abans de la signatura del contracte que l'immoble satisfarà la necessitat d'habitatge permanent, les seves clàusules es podrien declarar nul·les.
Sí, es pot renovar un lloguer de temporada per un altre període de temps si les dues parts hi estan d'acord, però continuarà sent d'habitatge no habitual.
En cas que la situació que va justificar la temporalitat desaparegui i l'inquilí la utilitzi com a residència habitual, se'n podria declarar nul·litat.
Als contractes de temporada no hi ha un temps mínim o màxim , però el normal és que no duri més que la necessitat temporal que satisfà.
